"La bruixeria tal i com es coneix, la popular consta de dos tipus:
La formada per llegendes
i les de veritat jutgades i condemnades a la forca.
Apareix al segle XVper la divisió de l'esglèsia occidental amb l'ortodoxa, així com la divisió de poders de l'època.
Neix el mite del dimoni, per espantar al poble, la gent sense coneixements il.lustrats, sense accès a la cultura.
i el remei eren les pregàries.
Arrel de les gran calamitats del segle XV i segle XVI, de pestes sequeres, aiguats, agafa força la invenció per part de l'èsglèsia i dels poders civils.
Per aquestes causes, la gent més pobre es va revoltar contra l'esclavisme de l'època feudal i premoderna.
I així neix la idea del dimoni.
i com que mancava una forma per aquest èssser, el van associar amb la figura de la dona, definida segons l'època com:
èsser miserable i grotesc, mentalment dèbil, inferior, presa fàcil per atraure el mal, i per tant, del dimoni.
La dona es considerava causant de totes les malvestats.
I aquesta idea va agafar força a través de pregons, sermons i de les històries i fàbules comptades a les places dels pobles, recolzades per la presència dels poders civils de la zona.
Es realitzaven a llocs públics i dits per personatges amb completa credibilitat.
A partir de 1613 es té constància del primer procès processat per bruixeria; un frare francès. I ja es va estendre a Anglaterra per un precursor com Hopkins, anomenat caçabruixes.
Al 1638, es va realitzar la darrera execusió, 180 dones acusades i 86 penjades.
Les dones que van poder, van migrar a Euskadi.
A la recerca, la causa major perquè una dona fos acusada de bruixeria era quan es revoltava contra la submissió, sobretot, per negar-se a concedir favors sexuals.
La bruixeria és antiga, més enllà de les pràctiques de mises negres, sabres i saraus (convocades en dissabtes i dijous, mite completament, ja que es feien de forma més comú).
Quan una dona adquiria el coneixement de les llevadores, les millors cuineres del moment, lligades a la medicina i consultores de moltes afers interiors. Eren invitades a festes i dies senyalats i mocaderes (la matança del porc).
Entraven a cases de bé, sent coneixedores de les seves intimitats.
La pràctica que les dones a partir de 40 anys, anèssin vestides de negre i amb mocadors, completament tapades.
Aquestes dones es van negar en rodó i pel poder de conèixer multitud de detalls de gent poderosa, van quedar lliures d'aquesta costum. Vestien tot el contrari, amb colors llampants i fàcilment reconeixibles.
El pas següent va ser incitar al jovent a la rebel.lió. Aquest fet va donar peu a ser acusades de bruixeria, sobretot amb les següents causes.
-quan es negaven a efectuar abortaments
-A casaments pactats quan eren repudiades per aquest fet, tot i que es deslliuraven de jutge i bruixades.
Llavors vivien fora del poble, exercint com remeieres i llevadores. I un altre detall que les va deslliurar de l'excusió per bruixes, era la creença de si tot el mal que li poguessin fer a elles, seria tornat al causant. el mal és com les processons, d'allà on és, torna.
En aquesta època va ser la primera revolta perque la dona fos lliure.
Adjunto llistat d'acusacions comuns per identificar una bruixa:
-tenien poders fora del comú.
-Marca de pota de gall a l'espatlla, la marca del dimoni.
-Creien que estaven buides per dins i així podien volar.
-A l'aigua, sempre flotaven
-Quan se les punxava, mai sortia sang.
Hopkins, un refinat caçabruixes anglès, va dissenyar un punxó, llarg de 10cm, buit per dins, amb un mecanisme similar a una xeringa. Quan acusaven una dona de bruixa, la lligaven i li aplicaven una punxada a la panxa, on deien que feia més mal.
Pel sistema d'aquest punxó mai sortia una sola gota de sang. Llavors, l'acusació era irrevocable.
Les feien confessar via tortura fins aconseguir-ho i anar a la forca.
Les tortures podien ser moltes. Les 3 pitjors són.
-Clavar ferros a les ungles dels peus
-Una foguera situada als peus de l'acusada i fer-la baixar com un ascensor.
-Situar-li a la vista una bòta de vi, un càntir d'aigua i pa, menjar que mai podien disfrutar.
La majoria de documentació que es registrava era immediatament destruïda, ja que els poders civils, un cop eliminada la gent que els interessava, ja no permetien cap procediment similar.
Per espantar les bruixes, hi havien diferents mètodes.
Els més habituals eren portar una clau de ferro penjada, conegudes com claus de Fe.
Situar un mirall a l'entrada de la casa, ja que quan una dona que es creia bruixa, es veia reflexada al mirall, veia tot el mal que hi contenia i llavors fugia o bé es reconvertia.
Del 1616 al 1622 va èsser l'època de màxima virulència de bruixeria.
Aquests fets demostren que la dona és més valenta del que es creu. Toca reconèixer-ho.
Adjunto unes imatges de la xerrada:
Imatges i texts de Rosa Alonso Garcia.
Es prega nomenar la font. Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada