Els dies 25, 26, 27, 28 i 29 va estar exposada als baixos de la rectoria de Santpedor, la mostra artística: TERRA DE NINGÚ, TERRA DE TOTS.
Un moment on es reinvidiquen les vides de persones que fugen, que cada moment és una supervivència constant, convertits de ciutadans com nosaltres a refugiats. Sigui per la guerra, per motius polítics, motius econòmics i moltes altres raons que, veritablement, poc ho són, de raons. Sona estrany, ja que ens autoproclament com animals reflexius, amb capacitat de raonament.
Bé, una reflexió perquè cadascú pensi o repensi.
Aquí unes imatges de diferents moments.
 |
| Audiovisual exterior de com es deixa de ser una persona amb una vida mínimament tranquila per èsser refugiada. |
 |
| Part interior de la rectoria. mans i llum, ONG'S i entitats i persones que treballen per convertir refugiats en ciutadans. |
 |
| Sabates, les passes, el viatge que comença en fugida. |
 |
| Frases amb pensaments i reflexions de la situació de refugiats i refugiades |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada